Origen del coneixement

4. Quin és l'origen del coneixement segons la filosofia i la ciència?

Potser la pregunta sobre quin és l'origen del coneixement et sembli ingènua i sense sentit, perquè des que naixem iniciem un procés de coneixement-aprenentatge que durarà tota la vida. Però inicialment, en els primers anys de vida, l'únic que fem és recollir informacions de fets propers, que ens ajuden a moure'ns pel món que ens envolta. Si prenem el sentit de coneixement com a saber ja no és el mateix, perquè saber implica molt més que tenir informacions, implica també comprendre-les i poder sistematitzar els coneixements adquirits.

Respondre la qüestió de quin és l'origen del coneixement és respondre al mateix temps una altra qüestió, la de com adquirim el coneixement. La resposta a aquestes qüestions ha estat donada des de diferents perspectives : la filosofia i la ciència.

Segons la filosofia, el coneixement es pot adquirir a través de diferents capacitats cognitives i mitjans : la raó; l'experiència; combinant raó i experiència; la intuïció; autoritat; fe.

En canvi, altres punts de vista considerats més científics, en concret per l'epistemologia genètica (Piaget), el coneixement s'adquireix mitjançant la relació d'elements interns neurofisiològics innats des de la infantesa, que permeten interactuar amb el medi i formar esquemes, i d'elements externs (societat, cultura, ambient) que el subjecte modifica i elabora. Amb l'ajuda d'aquests elements és com l'¡ndividu auto-construeix el coneixement.

La ciència actual accepta l'auto-construcció del coneixement, perquè considera que aquest ve donat tant per l'experiència (observacions i percepcions dels fets, per subjectives que siguin) com per la reflexió (intervenció de la raó i de tots els seus constituents) sobre aquesta experiència. El que exigeix és que els resultats obtinguts siguin compartits i acceptats per la comunitat científica.