5. Possibilitats i límits del coneixement: què podem saber ?
Pots obtenir molts coneixements, saber moltes coses, però ho pots saber tot ? Com per exemple : hi ha vida intel·ligent en altres planetes ? existeix algun ésser superior o Déu ? hi ha vida després de la mort ? existeix l'ànima ? Aquestes i moltes altres preguntes possiblement no es podran respondre mai. Qui sap ? Potser l'error no es trobi en el nostre coneixement, en les pṛpies capacitats cognoscitives, sinó en la immensitat i multidimensionalitat de la realitat.
Al llarg dels segles la filosofia ha dedicat moltes de les seves reflexions a trobar una resposta al que podem saber de la realitat, aquests són alguns dels resultats obtinguts i les actituds referides a la qüestió : què podem saber? (entre parèntesi alguns dels seus representats més importants).
- Dogmatisme : actitud defensada per la majoria de racionalistes (R. Descartes), que creuen en el poder absolut de la raó per a obtenir un coneixement segur de la realitat. La seva resposta és : ho podem saber tot, per què el nostre coneixement no té límits.
- Escepticisme : actitud dels antics escèptics (Pirró) i de la majoria d'empiristes, que situen com a origen de coneixement l'experiència i les seves limitacions (D.Hume). La seva resposta és : no podem estar segurs de gairebé res.
- Criticisme : actitud defensada per aquells que reconeixen les limitacions de les nostres capacitats cognoscitives (I.Kant). La seva resposta és : podem obtenir saber dels fenòmens (no dels noúmens o coses en si) però cal fer revisions constants. Dit d'una altra manera, el nostre saber és provisional.
- Relativisme : actitud inicialment atribuïda als sofistes (Protàgores), mestres en saber, de l'antiga Grècia i que posteriorment s'ha utilitzat, en antropologia, per referir-se a la particularitat pròpia de cada cultura, grup social... La seva resposta és : el saber és relatiu al lloc on es viu o al grup cultural a què es pertany.
- Perpectivisme : actitud que reconeix la multidimensionalitat del saber i les seves interpretacions (Ortega i Gasset). La seva resposta és : el saber és parcial, tot depèn de la perspectiva que adoptem.
Totes aquestes actituds i respostes tenen
les seves respectives crítiques, unes per massa confiades (dogmatisme);
altres per incoherents, com és l'escepticisme perquè si
no podem estar segurs de res tampoc podem estar segurs del que diem;
altres per ser massa parcials (relativisme i perspectivisme); i altres
per ser massa crítiques (criticisme).
Text ampliació : E. Morin El método
