CONEIXEMENT CIENTÍFIC

El coneixement científic es presenta com un coneixement general o saber que pretén formular lleis i teories que expressin, el més objectivament possible, les regularitats dels fenòmens observats (ciències empíriques) o de la seva estructura interna (ciències formals), fent servir un mètode i un llenguatge rigorós i precís.

Malgrat tots els seus intents de donar un coneixement fiable i últim sobre la realitat, el coneixement científic tal i com exposa M.Bunge a La investigació científica, no pot subministrar un model únic de la realitat, la ciència és una reconstrucció, parcial i infinita (no hi ha teories definitives) del món mitjançant lleis i teories : " Així, doncs, la investigació científica no acaba en un final únic, en una veritat completa, ni tampoc busca una fórmula única capaç d'abastar el món sencer."

Les seves característiques principals són :

• és una reconstrucció del món, inacabada i limitada.
• és sistemàtica, fa servir un mètode d'investigació i justificació racional de les seves teories: mètode hipotèticodeductiu ( per a les ciències empíriques o positives : física, biologia, geologia...) per tal de corroborar els seus resultats; mètode lògicodeductiu ( per a les ciències formals : matemàtiques, lògica...), que permet demostrar les seves deduccions.
• exigeix objectivitat i universalitat, mantenint un esperit crític i revisable.
• té com a objectiu el perfeccionament continu dels seus productes (teories) i mitjans (tècniques).
• utilitza un llenguatge específic amb termes comuns establerts per la comunitat científica.
• exposa els seus resultats formulant lleis (enunciats universals que expressen relacions uniformes i comprovades entre fenòmens) i teories (conjunt de lleis sobre un fenomen o aspecte de la realitat) que han de ser acceptades per la comunitat científica.
• és especialitzat i combina el coneixement pràctic amb el teòric.