|
3. Diferents coneixements? coneixement ordinari, mític, filosòfic, científic ? Classifica els textos 1. Sols un discurs possible resta: l'ésser és. I tot ens mostra que no ha estat engendrat i que no és moridor, car és únic, inamovible i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. Si no, quin origen tindria? Com, d'on podria haver sorgit? No permetré que diguis o pensis res d'allò que no és , puix no és expressable ni pensable que no sigui. Per quina necessitat hauria esdevingut ésser més aviat o més tard si no prové de res? És, doncs, necessari que sigui absolutament o que no sigui. Mai cap força de fe no permetrà que, d'allò que ha estat, en neixi res, llevat d'allò mateix. Així, ni fer-se ni destruir-se no és permès per la Justícia (Dike), com si s'hagués relaxat, ans, al contrari, manté les cadenes fermes. Veredicte sobre el cas : o és o no és. Certament, ja està decidit que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l'altra, tal com és, és autèntica. 2. La deesa de l'Aurora, com la seva germana la Lluna, a vegades s'enamorava d'algun mortal. El seu preferit era Titó, fill de Laomedonte. Un dia el va segrestar i va convèncer a Zeus per a que el fes immortal, però es va oblidar d'afegir l'eterna joventut i un temps més tard va començar a adonar-se que ell estava envellint. Quan el seu cabell es va tornar blanc, ella el va abandonar, però ell encara vivia al palau d'Aurora, menjava ambrosia i vestia les robes dels déus. Amb el temps va perdre la mobilitat de les cames i es va tancar a la seva cambra, on a vegades se sentia la seva veu debilitada. Finalment es convertí en una llagosta. Memnó, fill d'Aurora i Titó, que era el rei dels etíops i que vivia a l'extrem est del corrent de l'Oceà, va arribar amb els seus guerrers per ajudar al parent del seu pare ( el rei Príam ) a la guerra de Troia. Però Memnó morí en la batalla i Aurora, que el contemplava des del cel, va demanar que el seu cos fos portat a les ribes del riu Esepus. Al capvespre Aurora acompanyada per les Hores i les Plèiades va plorar sobre el cos del seu fill. La nit va cobrir el cel de núvols i tota la naturalesa va plorar per aquesta pèrdua. Cada any es celebra l'aniversari de la seva mort i encara avui dia Aurora plora la mort del seu fill i les seves llàgrimes poden veure's al matí aviat en forma de rosada sobre l'herba dels camps. 3.La idea de retrobar l'antiga aliança animista amb la naturalesa , o de fundar una nova, gràcies a una teoria universal segons la qual l'evolució de la biosfera fins l'home estaria en la continuïtat sens ruptura de l'evolució còsmica, no ha estat, de cap manera, descoberta per Teilhard de Chardin (filosofia biològica). És, en realitat , la idea central de progresisme cientista del segle XIX. Es troba en el centre del positivisme de Spencer i del materialisme dialèctic de Marx i Engels. La força desconeguda i incognoscible que, segons Spencer, opera en tot l'univers per crear varietat , coherència, especialització, ordre, juga exactament el mateix paper, en definitiva, que l'energia "ascendent" de Teilhard : la història humana perllonga l'evolució biològica, que forma part de l'evolució còsmica. Gràcies a aquest principi únic, l'home troba finalment en l'univers el seu lloc eminent i necessari, amb la certesa del progrès al qual està sempre entregat. |