Origen del coneixement

"No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, perquè amb quin mitjà hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no és amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment l'activitat del nostre enteniment perquè les compari, les lligui o les separi i elabori així la matèria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s'anomena experiència? Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots.
Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.
Hi ha, doncs, almenys una qüestió que encara necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'enllestir de seguida a la primera ullada: la qüestió de si hi ha un coneixement semblant, independent de l'experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements s'anomenen a priori , i es distingeixen dels empírics, els quals tenen les fonts a posteriori , això és, en l'experiència.

"I així, pensava que les ciències dels llibres, almenys aquelles que no compten sinó amb raons probables i no contene cap demostració, com que s'han anat organitzant i han anat creixent amb les opinions de moltes persones diferents, no s'acosten tant a la veritat com els simples raonaments que pot fer de manera natural un home de bon sentit sobre les coses que se li presenten. I així, també pensava que, com que tots hem estat infants abans de ser homes i hem hagut de ser governats durant molt de temps pels nostres apetits (desigs) i pels nostres perceptors (autoritat), els quals sovint eren contraris els uns als altres i potser no ens aconsellaven -ni els uns ni els altres- sempre el millor, és quasi impossible que els nostres judicis siguin tan purs i tan sòlids com haurien estat si haguéssim tingut l'ús complet de la raó des del moment del naixement i no haguéssim estat mai guiats sinó per ella"

"Suposem, doncs, que la ment sigui, com solem dir, un full de paper blanc, buit de qualsevol signe, sense cap idea: ¿de quina manera s'arriba a proveir? ¿d'on obté aquell vast magatzem que l'activa i il·limitada imaginació humana hi ha pintat amb una varietat gairebé infinita? ¿d'on extreu tots els materials de la raó i del coneixement? Responc a això amb una paraula: l'experiència. En ella es fonamenta tot el nostre coneixement, i d'ella en deriva en últim terme. La nostra observació -ocupada bé en objectes sensibles externs, bé en operacions internes de la nostra ment, percebudes i reflexionades per nosaltres mateixos- és la que forneix els nostres enteniments amb tots els materials del pensament. Aquestes dues són les fonts de coneixement, d'on provenen totes les idees que tenim o que podem tenir naturalment."

"La matèria i la vida que omplen el món es troben igualment en nosaltres; les forces que treballen en totes les coses, les sentim en nosaltres; qualsevol que sigui l'essència íntima del que és i del que es fa, nosaltres en som, d'això. Descendim aleshores a l'interior de nosaltres mateixos: com més profund sigui el punt que hàgim tocat, més forta serà l'empenta que ens tornarà a la superfície. La intuïció filosòfica és aquest contacte, la filosofia és aquesta embranzida. Reconduïts a l'exterior per un impuls vingut del fons, retrobarem la ciència en la mesura que el nostre pensament es badi tot escampant-se"